Nou senderistes amb il·lusió i ganes d’aconseguir fer el cim del Puigsacalm comencem l’ascensió des de la collada de Bracons (1.132 m), situada entre St. Pere de Torelló i Joanetes.
En direcció nord, superant un marge rocós de la carretera, accedim al primer tram del camí que, de forma molt suau, ens va apropant al nostre objectiu tot endinsant-nos en un bonic bosc de fagedes i avellaners. El dia és preciós i ens anima a continuar endavant insuflant-nos energies que necessitarem per superar el primer tros de forta inclinació, arribant així al Coll de St. Bartomeu. Allà fem la primera parada per beure i continuem amb forces renovades fins a
la font Tornadissa, voltada d’una fageda esplèndida. No ens ho pensem gaire i guanyem el segon punt d’inclinació forta per a assolir els prats dels Rasos de Manter, des dels quals ja gaudim d’una vista magnífica de les muntanyes veïnes i dels cims nevats del Cadí i Núria.
A partir d’aquest punt del recorregut, a només vint minuts del cim, ens ho prenem amb calma i xino-xano arribem al peu del Puigsacalm per començar a enfilar la darrera rampa forta que cascuna puja al seu ritme.
Un cop a dalt (1.514 m) estem totes d’acord en què l’esforç ha valgut la pena perquè la vista és superba encara que hi ha una mica de boirina. Hem trigat 1h 45’ en arribar.
Rodejades d’aquest paisatge privilegiat ens cruspint el dinar amb molta gana per després intentar entrar en un “estat d’absoluta connexió amb la natura que ens envolta” tot estirant-nos uns minutets sobre el terra que ens acull sense cap queixa.
La baixada, desfent el camí, la realitzem en 1h 15’ i arribem als cotxes cansades però contentes. Ara observem el Puigsacalm, imponent, per sobre dels nostres caps, i ens sembla impossible que l’haguem arribat a assolir. Ens acomiadem d’ell fins la propera, tot pensant en el pròxim objectiu, encara més difícil però de bellesa igual o superior, el cim del Matagalls.
Comentaries..