Hola a totes!
Doncs eso..que aquest passat divendres en un super-partidàs de resultat ajustadissim…17-0 
vem aconseguir la segona copa de la Lliga per Les Guerreres, ens vàrem quedar a 1 gol de revalidar el de portera menys golejada però vàrem pulveritzar el nostre compte de gols.
Esperem repetir l’éxit i l’equip el proper setembre on seguirem donant guerra tots els divendres!!
Una abraçada a totes les companyes de l’equip amb qui és un plaer compartir aquestes bones estones!
I a les animadores i la resta de personal us esperem per les pistes com sempre!!
Salut!!
The Warriors can flyyyyyy!!
Ei gent! Us animo un cop més a venir al volei, a les 18haquest proper diumenge dia 3 A la platja de la Mar Bella de Barcelona al costat del xiringuito “El Secreto de Amparo”, les sòcies de Les Guerreres tenim un 2×1 en les consumicions (aigua, refresc, cervesa o sangria) de les 18 a les 20h. ens veiem diumenge!
si encara no has vingut mai i tens algun dubte de com arribar-hi enviem un correu a: monica.carci@gmail.com
El diumenge 20 de maig un comitè familiar de sis Senderistes ens vam apropar a les terres del Delta de l’Ebre per conèixer la singularitat de les seves muntanyes. Al començar a endinsar-nos dintre del Montsià ja apreciem les seves particularitats: la humitat és molt intensa i la vegetació peculiar, sobretot ens sobta una mena de “palmera diminuta” que es troba per tot arreu, el margalló, el qual també podem apreciar al massís del Garraf.La pujada al principi és molt suau i planera i a mig camí ens parem per remullar-nos a la font de Burgar a on hi ha un alzinar preciós i les restes de un forn de calç.Poc després sortim del bosc i tenim la fantàstica visió del Delta i els seus arrossars als nostres peus.
La Boira ens va empenyent tot deixant-nos observar el paisatge en petites racions. El sender està molt ben marcat i senyalitzat i quan ja portem una horeta de camí la inclinació es fa més forta, però 25 minuts després veiem que l’esforç ha valgut la pena perquè just quan arribem al cim veiem la Foradada: un impressionant forat a la roca a través del qual observem l’altra banda de la muntanya i el mar; un “uau” és emès per vàries de nosaltres meravellades per les curioses obres que a vegades produeix la natura.
Dinem just en el forat i ens omplim del paisatge. Si una deixava anar la imaginació, degut al joc entre mar, núvols i boira, la Punta de la Banya, la part més sud del Delta que quasi és una illa, semblava que estigués volant en el cel sostinguda per alguna força desconeguda.El camí de retorn és el mateix, però triguem poc més d’una hora en fer-lo. Aprofitem per fregar amb afecte les mates de romaní que creixen per tot arreu, i elles, agraïdes, ens deixen com a record una oloreta molt agradable a les mans.
Una excursió molt bonica que recomanem a qualsevol persona que tingui un mínim d’ interès i sensibilitat pels paisatges naturals.
Us hi esperem el pròxim 17 de juny, doncs farem un recorregut preciós resseguint les aigües del riu Lierca, a l’alta Garrotxa.
Comentaries..